Un cànon pot ser un llistat o un catàleg que reuneix allò que es considera com un model a seguir. Literari és el que està vinculat a la literatura (la disciplina artística que es desenvolupa mitjançant l'expressió verbal).

​

Es coneix com a cànon literari, al conjunt de les obres clàssiques que formen part de l'alta cultura. Aquests treballs, ja sigui per les seves característiques formals, la seva originalitat o la seva qualitat, han aconseguit transcendir les èpoques i les fronteres, resultant universals i sempre vigents en l’actualitat.

​

El criteri per escollir les obres del cànon literari hauria de ser l'excel·lència i perfeció estètica, es tracta d'un aspecte subjectiu que dues persones poden apreciar de maneres diferents. D'altra banda, els que es limiten a consumir els llibres d'aquesta llista (l’estètica) perden l'oportunitat de conèixer una infinitat d'obres que podrien agradar-li més, i fins i tot aportar-los més a nivell intel·lectual i emocional.

​

El cànon literari no es troba tancat. Amb l'avanç de la història nous escriptors poden passar a considerar-se com a clàssics i els seus llibres, inclosos en el cànon.

També cal tenir en compte que no hi ha un únic cànon literari, sinó que aquestes nocions s'associen a cultures específiques. El cànon literari del món occidental és diferent del cànon literari àrab o islàmic.

​

El cànon és el que ajunta l'art i la cultura, el model a seguir. En literatura, el cànon és una llista breu però molt selecta del que es solen anomenar les obres clàssiques, aquelles que se segueixen llegint amb interès des de fa segles, encara que en aparença les vegem molt antigues o fins i tot antiquades.

Aquesta llista seleccionada sol mantenir sense grans variacions generació rere generació de forma bastant sorprenent. Però la raó és simple: aquest conjunt escollit gaudeix de sòlid prestigi social i es considera un element fonamental de l'educació de la joventut.

​

Per tant, per ensenyar literatura és inevitable establir un cànon, un repertori tancat d'obres i autors en què es conjuguen dos factors: el gust estètic i la necessitat pedagògica.

• En el primer cas, el que hem de decidir és quines obres són les millors per la seva pura qualitat artística

• en el segon, la pregunta clau és quines de totes aquestes obres val la pena mostrar i estudiar a l'escola? No tant perquè apareguin en el programa oficial, sinó perquè són referents ineludibles de la cultura pròpia i universal i poden ser estimulants per encomanar el gust per la lectura literària al més pintat.